Les dos o tres eixides que fèiem a la setmana van començar a posar-se avorrides pel que era el moment de planejar un objectiu. No va ser ni més ni menys que la XX Cursa a Peu del Raval 2012.
Per a açò hauríem de seguir algun pla d'entrenament ja que no corríem absolutament res.
Al principi el pla tractava d'alternar espais de temps caminant i espais de temps trotant, allargant cada vegada més els que trotàvem. La intenció era aconseguir una carrera contínua de 30 minuts.
Amb l'entrada de l'estiu i el consegüent treball MJ va disminuir considerablement les eixides i afegit a dolors continus dels genolls va fer que se'l deixara completament.
Vaig continuar amb les eixides programades individualment, primer des de casa fins al Grau per la Urba i més tard pel nou parc de Natzaret que per cert, vaig haver de mesurar i senyalitzar en fases de 100 metres la longitud total de justament 1 quilòmetre.
Passava el temps i l'esforç realitzat no aconseguia que arribara a la intenció que no era una altra que poder realitzar la distància dels 10k contínuament.
Així vaig arribar a falta d'una setmana sense inscriure'm. Va ser precisament faltant set dies, quan em trobe amb Pepe Yerbes, el culpable com veurem en successives cites de la meua situació actual, la preparació de la meua primera marató. Em diu, -“Com va l'entrene?” – “T'has inscrit ja a la Cursa?”, i la meua resposta li indica que encara no he aconseguit acabar la distància completa i contínua. Les seues paraules d'ànim, d'alè i de confiança em traslladen l'optimisme i la fortalesa necessària perquè un dia després quedara registrat com a nou participant i nouvingut al món del running.
Així va començar tot.
