Es nota el nervi i l'ànsia per la proximitat de l'esdeveniment. Arrere queden tres mesos de sofriment, d'esforç, de dedicació, de coratge, de lluita… però també de satisfacció, d'entusiasme, d'eufòria, de benestar… Si haguérem de posar una balança segur que la recompensa estaria del costat de la complacencia i alegria.
Hem arribat quasi al final, solament falta disputar una batalla, la gran batalla. Si tot el que he posat de la meua part ha servit per algo la meta estarà al meu alcanç, si l'objectiu no s'aconsegueix hauré de reflexionar i aveguar que he fet mal.
Tinc fé en mi mateix, em trobe en el millor moment per a disputar la prova però no sé a lo que m'enfronte, cadascù en diu i aconsella una cosa diferent, fes açò, allò no ho faces, disfruta, ves a aquest ritme, … no més a poc a poc…
La meua voluntat és acabar la prova, vull disfrutar-la, sé que no va a ser fàcil, mai he fet més de 28 km, mai més de tres hores, dues terceres parts de l'objectiu, pero sé que aniré ben acompanyat, ben recolzat pels meus compis de fatigues amb els quals he compartit tots aqueixos moments que quedaran en la memòria per sempre: Ana Part, Carmina, M Carmen, Marisa, Lourdes, Pepe Molina, Javier Nogueroles, etc. (perdó si em deixe a algú).
Solament espere que haja valgut la pena, i passe el que passe el meu moment de glòria ja l'he tingut durant estos tres mesos.
Esment especial per a Maria José Bañuls, la meua dona, que ha estat al meu costat en els bons i en els mals moments, que m'ha aguantat durant quasi un any les meues interminables xarrades sobre la marató, que pràcticament han sigut monòlegs, gràcies per aguantar-me. I a la meua filla Àngela que encara que un poc absenta també m'ha motivat per a arribar a aquest moment.
Pel que fa al dia de hui, hi ha hagut sessió de fotos amb l'uniforme oficial per a tots els que van a participar el diumenge en la carrera. Hem lliurat un deliciós pernil al nostre benvolgut entrenador Toni Puig com a agraïment per la paciència i dedicació amb que ens ha portat durant tot aquest temps a estar en les millors condicions per a afrontar la prova amb garantia d'èxit.
Rodatge suau de 10 km. amb Ana Part, Carmina, i Noemi.
Ara sí que sí, …alea jacta est!!!!
Crònica de JY:Tan cerca, no importa que tan lejos
No podía ser más que del corazón
Confiando en quienes somos
Y nada más importa.
"NOTHING ELSE MATTERS" METTALICA, temazo para templar los nervios, que su letra nos invita a saber que pase lo que pase, solo nosotros sabemos lo que nos ha costado y lo que valemos.
Último entrene en grupo 70 garberian@s en la pista para disfrutar del entrene, relajar piernas, activar la mente, recibir los últimos consejos del "maestro",al que hemos querido agradecer su tarea con un bien merecido detalle, rodaje suave contando las molestias que aparecen, la tensión, la carga de kilómetros y las ganas que llegue el momento, que los meses de preparación se vean reflejados en pocas horas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada