Ahir divendres tocava entrenar, però per unes causes o unes altres la família garberian@ no va poder integrar-se al complet en la tasca contemplada en el pla individual de cadascun. Mentre la majoria es reunia en el Bar Lucas per a “soparet i copeo”, uns altres havien d'atendre prioritats diverses incompatibles amb la festa, com jo.
Així doncs, i hui dissabte (havia de ser diumenge però en haver de realitzar la prova d'esforç dilluns que ve havia de descansar almenys 24 hores amb anterioritat per tal de que no es falsejaren els resultats) he hagut de matinar i completar el tiratge llarg de 21 km com mana la preparació establida per Toni Puig. …No veig a ningú, …7:05 i decidisc començar en solitari tan àrdua singladura.
Sempre intentant complir amb els ritmes fixats en el pla. Sorpresa a mig camí! un garberiano, Pablo “l'aviador” i com no, imatge que capta per a donar fe en la posteritat.
De tornada a l'inici de l'eixida em falten 7 km per a finalitzar, la intenció no és una altra que tornar fins a l'església del Grau i tornar. Veig a David ”el secre”, i més endavant… sembla Isa Morant, efectivament és Isa, la cride, m'espera i ja que la seua intenció era també arribar fins a l'església i tornar, fem el trajecte junts.
Fa alguns quilòmetres que va en augment el que van començar sent unes xicotetes molèsties en la part posterior del genoll esquerre, a dalt dels bessons, mmmm! Esperem que no siga res important. En fi, eixida quasi en solitari i al propi temps entrenant una part important de l'objectiu, … la soletat del corredor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada