Si ahir dilluns vaig eixir a fer el treball del dimecres,
hui almenys he fet el del dimarts. Carrera amb progressió en el ritme 25’ + 25’
+ 20’ i el pitjor de tot es que he anat a soles, sense companyia. Hi havia qui ha
eixit al matí, hi havia qui ha eixit a mitjan vesprada, però tractant-se del
dia de Tots els Sants i les obligades visites als camps sants m'he decidit a
eixir a última hora.
Ja feia molt que no patia la soletat del corredor però
segur que cal practicar-la també perquè el pes de la carrera al cap i a la fi
la porten les teues cames i sobretot la teua ment. Així que m'he posat l'equip,
m'he portat els auriculars i música per a tot el recorregut, Gandia – Platja i
retorn.
És clar que quan vaig a soles no marque bé els ritmes com
manen els cànons, m'accelere més del compte i no sé realitzar la progressió.
Hui m'he adonat que he perdut velocitat, doncs des que he
començat el pla de preparació he acostumat al cos a portar un ritme de llarga
distància, de resistència, més lent, i quan accelere un poc i vull anar més ràpid
les pulsacions pugen prou més del que creia, …encara sort que fem sessions de
sèries en la pista que almenys ens mantenen eixa punta de velocitat que sempre ens fa falta.
Finalment 11 quilòmetres per a una eixida d'hora i 7 minuts, ritme mitjà de 6:07 i
pulsacions mitjanes 156. Demà descans.
Estoy segura que lo vas a conseguir.
ResponElimina