En el pla d'entrenament d'esta setmana, el llarg coincideix amb la XXII Mitja Marató Ciutat de Gandia que organitza el Club de Córrer El Garbí, mitja que any rere any incrementa de forma notable la participació dels runners de totes les latituds.
Com el llarg ha de ser de 28 km, hem de realitzar abans de
la carrera els set quilòmetres que falten per a poder completar les directrius.
Hem quedat en la seu del club Mari Carmen, Marisa, Carmina,
i Pepe Molina entre altres per a disposar-nos a realitzar el “pico” de distància
que finalment ho fem al carril bici amb direcció a Bellreguard. El temps és
fresc i bufa una lleugera brisa que a mesura que passen els minuts va tornar-se
forta i ratjeada i que en algun tram del recorregut de la carrera ha fet de les
seues.
Gran ambient una vegada més en l'eixida i ens concentrem
molts companys del Garbí, que amb cants, balls i altres saraos donem una nota
de color i calor.
Es dóna l'eixida, i comencen a formar-se els grups segons
ritmes i objectius. En el que jo em trobe ens agrupem els que anem a córrer la
Marató de València, Pepe Molina, Carmina, Mari Carmen (amb Jesús) i Marisa, i
les que havien preparat la Mitja com Isabel i Arantxa. Cal dir, i del grup
d'entrenament que Ana Part, i Edel no s'han vestit “de llarg” per a realitzar
la competició, el seu entrene ja ho van fer ahir dissabte al matí ja que havien
d'estar atenent tasques amb l'organització de l'esdeveniment.
El bon temps i l'animació en els carrers fan que el ritme
que hem de portar no ho pugam controlar, doncs si al principi hem de córrer a
ritme de carrera extensiva, ho hem portat a ritme de marató, …però ni això,
perquè finalment ho fem a sis minuts el quilòmetre fins i tot prou per baix,
sobretot els últims tres quilòmetres.
Gràcies a l'entrenament que portem en les últimes setmanes
la carrera se'ns fa més fàcil de lo prevista, parlem, cantem, riures, balls,
…etc, és a dir d'allò més amè.
Només faltant tres o quatre quilòmetres per a l'arribada és
quan comencen les hostilitats, primeres escaramussas i el grup es divideix.
Marisa i Carmina prenen la davantera, però ixc després a per elles i en poc
temps les alcançe, sols em segueix per darrere Pepe, i més allunyades
Arantxa (que competia per primera vegada en una mitja) i Isabel. Les
diferències es van engrandir encara que donada la poca distància que queda per
a meta no arriba a ser apreciable.
Hi ha que dir també que l'arribada a meta per part d'Arantxa va ser de lo més emotiva, junt en la seua germana Liliana que estava fent fotografies, en el record tenien al seu pare que ens ha deixat recentment.
He de reconèixer que d'haver-ho programat haguera baixat de
les dues hores la carrera, mur que de moment no he pogut salvar, però la
precaució m'ha fet pensar que el gran objectiu de la temporada está a punt
d'arribar i no cal arriscar.
En fi, nova mitja acabada i ja és la quarta, amb plus de
kilometraje afegit, diversió i bones sensacions que fan que a falta ja de dues
setmanes per a la Marató de València la il·lusió i el somni de ser “maratoniano”
es convertisca en realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada