Força i honor!! El meu primer marató.

OBJECTIU MARATÓ VALÈNCIA 2016 - D-36 - LA CARRERA

MARATÓ VALÈNCIA 2016 – L'experiència

“Lo que hacemos en la vida tiene su eco en la eternidad” Màximo Decimo Meridio en Gladiator.

Han passat ja set dies des que vaig entrar per l'arc de la meta de la XXXVI Marató de València 2016 i és ara quan em decidisc a escriure la crònica de la carrera. Les sensacions viscudes, les emocions que he compartit, les impressions que vaig tindre, i tots aquells sentiments que amb la culminació de la gesta, han marcat l'experiència que va començar fa aproximadament un any. I l'escric ara perquè he tardat una setmana a comprendre el succeït, una setmana en la qual m'he trobat com surant en un núvol, on aflorava un somriure cada vegada que recordava algun passatge del passat dia 20. Però vaig a començar pel principi.

La setmana havia transcorregut tranquil·la, els tres dies d'entrenament havien sumat un total de 32 km a ritmes suaus, per a no desgastar més als músculs i deixar-los preparats per a l'inici de la carrera. A mesura que s'acostava el diumenge el nervi i l'ànsia anaven en augment. No podent aguantar més em decidisc a anar el dissabte a València per a visitar la fira del corredor i observar el tremend ambient que allí s'estava produint.

M'acompanya Maria Jose també amb el pretext de portar algunes coses a Àngela. Després d'una bon rato intentant aparcar el cotxe veiem com milers de runners arribats des de totes les parts de món es concentren als voltants de la Ciutat de les Arts i les Ciències, cues interminables per a aconseguir el dorsal, per a menjar algun plat de paella, per a escoltar música en directe, per a poder fer-se la foto en la recta d'arribada que un dia després creuaran, immortalitzar el moment previ.

Una vegada ja a Gandia és quan començe a preparar “el altaret” la samarreta i pantalons amb els quals vaig a córrer, els turbants per al cap que absorbirán la suor, les ulleres de sol, les sabatilles comprades expressament per a l'esdeveniment i que tenen poc kilometraje, la banda cardíaca i el gps, els caramels de llimó, les sals i els gels, en fi, la borsa amb tot el necessari per a abans i després de la carrera.
He de xitar-me promte i no sé si aconseguiré agafar la son, però més em val perquè l'endemà m'he d'alçar a les cinc per a desdejunar bé i poder estar a punt a les 6:30 en el poliesportiu, hora que va a eixir l'autobús.

5 del matí, sona el despertador, he dormit prou bé i he somiat mil vegades el mateix, creuar la línia de meta que em portará a l'Olimp dels déus, culminar per primera vegada una Marató. Després d'un bon desdejuni variat amb fruites i un poc de pernil i formatge isc cap al Poli i encara que vaig a anar amb el meu cotxe, ho faré al costat de l'autobús ja que després de la carrera em quedaré a València per a menjar amb Àngela i Alex que van a veure'm passar pels carrers de la ciutat. Maria José també s'ha alçat igual que jo, Jose passarà a arreplegar-la per a portar-la amb ell a la zona de la gent important situada en l'eixida i en la meta, allí m'esperarà fins que acabe.

Ens reunim, ens fem les fotos de rigor i partim cap a València. Em passe el trajecte concentrat en tot el que he fet des del moment en què em vaig inscriure, els últims mesos, les últimes setmanes, els últims dies, …per fi ha arribat el dia.

Arribem a València a l'aparcament del pavelló de la Font de Sant Luís i ràpidament ens llevem el xandal, fa un poc de fred i el sol comença a asomar molt poc a poc.

Veiem com es va omplint poc a poc l'aparcament i corredors amb samarretes multicolors van apareixent per tots els costats dirigint-se al lloc on es va a realitzar l'eixida. Nosaltres i sense pressa però sense pausa també ens encaminem cap al punt de partida. Fa més fred encara, ens estem gelant i ens fiquem en el caixó on ens correspon segons el temps marcat en la inscripció. Ens trobem Ana Part, Carmina Juan, M. Carmen Gómez, Marisa Novell, Lourdes Vidal, Pepe Molina, Javier Nogueroles i jo. Nervi i ànsia, i fred, més fred.

Escoltem el trò que dona començament a la cursa i la gent comença a donar bots, a caminar i a trotar fins que passem per la línia d'eixida, açò va a ser molt molt llarg, calcule que aproximadament unes quatre hores i mitja. Pase per davant de la tribuna principal on es troben les autoritats i ací estaven Jose i Maria José per a donar-me ànims aplaudint i cridant-me sense parar, …ànim carinyo que ho vas a aconseguir!!!

Creuem el pont de Monteolivete, magnífica estampa que va a recórrer el món sencer amb milers de runners atravessant-ho i comença lo bò. Pràcticament ha sigut creuar-ho i ja ens hem quedat a soles Ana Part, Carmina, i jo. Aguanta… aguanta… ens diem entre nosaltres, la nostra intenció és anar guardant forces, no sabem al que ens enfrontem, mai hem corregut més de tres hores o més de 28 km.

Els primers quilòmetres es fan a ritmes suaus, volem portar-los entre 6:15 i 6:30, si pot ser tota la carrera millor ja que amb ells podem establir el temps final que hem pretès. El cos ja s'ha calfat prou i no tindria perquè haver molèsties de cap tipus però la carrera és llarga.

Sobre el km 7 comence a notar en el bessó esquerre un enduriment progressiu del mateix que de seguir així pot donar al trast amb tot. Salten les llums roges i comence a preocupar-me. No sé si disminuir el ritme o mantenir-ho, quasi que ho disminuïsc sense adonar-me, canvie la sancada fent-la més curta i vaig aguantant, no sé si arribaré fins al final.

Molta gent bolcada en els carrers animant sense parar a tots els corredors, molta animació amb bandes de música diverses, batucadas, dolzainas, …etc. Km 10, primer pas de referència i les sensacions es mantenen bones encara que segueix la preocupació pel bessó.

Anem acumulant quilòmetres al ritme marcat, la gent ens porta en volandes i sobretot "els compis" del Garbí que no han participat però que s'han acostat a València per a animar-nos des de molts punts.

Al seu pas pel Cabanyal es troba la mitat de la cursa, segon pas de referència on tot segueix intacte, queda molt per davant i encara que la fatiga comença a aparèixer no és alarmant, mentalment estem preparats per a continuar i a més amb força.

Passem per l'Alameda i no ens deixem ni un dels controls de avituallament, aigua, Powerade, gels…etc. Prompte creuarem el riu per a seguir en la marge oest de la ciutat, i és on he de trobar a Àngela i Alex que saben de la meua ubicació instantània a cada moment ja que tenen instal·lada en el mòbil la APP de seguiment de tots els corredors. Passe el km. 30, tercer punt de referència i escolte papà, papà, estem ací!!!, allí estaven, em pare li done una tremenda besada a la meua filla i li dic que em trobe molt bé i que ens veurem en la meta.

A partir d'este moment és quan ens han dit que pot aparèixer el mur. Pot arribar el defalliment, pot arribar la crisi, qualsevol cosa roïna, però estem preparats tant física com mentalment, si apareix este mur doncs el saltarem. Els metres ací sembla que no avancen, i açò que portem pràcticament el mateix ritme. Les cames ja estan patint l'acumulació de quilòmetres, comencen a doldre però hem de ser forts, ja no queda quasi res, … menys de deu!!! Apretem les dents, ens alternem entre tots per a que ningú avance més de lo precis, la gent comença a acumular-se en gran quantitat a un costat i a un altre del recorregut i fa que et sentes més fort. Passem per davant de la plaça de bous a buscar el riu pel carrer Colón. Veiem de nou a una gran part de Garberian@s que han fet la 10K i que han vingut a animar-nos els 2 últims quilòmetres, veiem també a Toni Puig, arribem al riu i al fons la Ciutat de les Arts i les Ciències, o el que és el mateix, …la meta!!!! Per ací passem l'últim punt de referència km 40, hi ha lluentor i somriure en la mirada, açò està quasi fet.

Ho anem a aconseguir, ara ja está clar i encara que les cames estan molt dolorides ja no podem desfallir. Baixem cap al riu, i apareixen les tanques a un costat i un altre del recorregut amb tal que la gent amuntonada no destorbe l'arribada dels corredors, estem ja en els voltants del Principe Felipe, al fons veiem el gir cap a l'esquerra amb la recta final sobre l'aigua i catifa blava. Al fons l'arc de meta.

Aproximadament són poc més de cent metres els que falten, són els moments de la glòria. Els fotògrafs a un costat i a un altre de la passarel·la van a immortalitzar el moment. Amb gest ferm, amb força i amb honor alce els braços apuntat amb l'índex cap al cel en senyal de la primera marató, en senyal de victòria, agraint a tots el suport.

En els dits cor i anul·lar de la mà esquerra porte dos anells, el que porte fa ja 25 anys amb la meua volguda dona Maria José i el que m'indica “al millor papà” regal de fa molt de temps de la meua filla Àngela, ...i amb el braç dret en alt i besan-me els anells que m'han protegit i acompanyat no solament durant la carrera sinó per tot el temps que he estat sense ells i que hauré de retornar algun dia, arribe als últims metres.

És el moment somiat. Creue la línia de meta després de 42,195 metres i un temps de 4 hores, 27 minuts i 15 segons, …fantàstic!!

M'espera Jose i Maria José, m'abracen, em besen, m'aclamen, i m'engrandeixen. Àngela i Alex també es troben en la part de la graderia de la meta.
Què gran!! Ja puc dir… SÓC MARATONIANO!!!!

Tot seguit em dispose a arreplegar la medalla que s'atorga a tots els que finalitzen la carrera, la que solament tenen els finishers. Abraçades amb les meues compis ja tots reunits, les fotos de rigor i ens dirigim al cotxe per a anar al pis d'Ángela, dutxar-me i anar-nos a menjar.

El viscut ja és història. És experiència. És creixement. És coneixement.
Ana, Carmina, M. Carmen, Marisa, Lourdes, Pepe, minuts (i hores) després d'acabar la nostra gesta no volíem ni escoltar parlar de la marató. Ja s'ha acabat… però xics, xiques, teniu en ment on serà la pròxima vegada que tornem a posar a prova la nostra capacitat de superació i ho sabeu. Quin va a ser la proxima marató? Jajaja!!

VULL DONAR-LI LES GRÀCIES….
A Maria José i Àngela per aguantar-me un any tots els dies les meues converses/monòlegs sobre la marató i sobretot pels seus ànims i el seu entusiasme d'acompanyar-me en aquesta singladura.
A la meua família per estar al meu costat en totes i cadascuna de les meues decisions.
Als meus compis del Club de Córrer El Garbí, pels consells, confiança i ànims que m'han donat des del primer moment en què em vaig inscriure. Esment especial a les meues "escoltes" durant tota la carrera Ana Part i Carmina Juan. Al meu entrenador Toni Puig per la forma amb què ha sabut dosificar i graduar els esforços que m'han portat a aconseguir la gesta.
Als meus amics que han seguit la trajectòria de la preparació i carrera, especialment a Pepe Yerbes per la seua confiança en la meua capacitat i disposició i a Josep Moya que encara que tenia certs dubtes sobre el final de la carrera sempre ha estat ací per a vetlar pels meus interessos.
… i a tots aquells que d'una forma o una altra ho han fet possible.

La marató és com una guerra, fàcil de començar, difícil d'acabar i impossible d'oblidar.
Força i Honor!!

ARA, SÍ QUE SÍ !!!!!!!!

 

Recorregut Virtual de la XXXVI Marató de València 2016

OBJECTIU MARATÓ VALÈNCIA 2016 - D-35

…i últim dia d'entrenament del pla per a la XXXVI Marató de València 2016.
Es nota el nervi i l'ànsia per la proximitat de l'esdeveniment. Arrere queden tres mesos de sofriment, d'esforç, de dedicació, de coratge, de lluita… però també de satisfacció, d'entusiasme, d'eufòria, de benestar… Si haguérem de posar una balança segur que la recompensa estaria del costat de la complacencia i alegria.
Hem arribat quasi al final, solament falta disputar una batalla, la gran batalla. Si tot el que he posat de la meua part ha servit per algo la meta estarà al meu alcanç, si l'objectiu no s'aconsegueix hauré de reflexionar i aveguar que he fet mal.
Tinc fé en mi mateix, em trobe en el millor moment per a disputar la prova però no sé a lo que m'enfronte, cadascù en diu i aconsella una cosa diferent, fes açò, allò no ho faces, disfruta, ves a aquest ritme, … no més a poc a poc…
La meua voluntat és acabar la prova, vull disfrutar-la, sé que no va a ser fàcil, mai he fet més de 28 km, mai més de tres hores, dues terceres parts de l'objectiu, pero sé que aniré ben acompanyat, ben recolzat pels meus compis de fatigues amb els quals he compartit tots aqueixos moments que quedaran en la memòria per sempre: Ana Part, Carmina, M Carmen, Marisa, Lourdes, Pepe Molina, Javier Nogueroles, etc. (perdó si em deixe a algú).
Solament espere que haja valgut la pena, i passe el que passe el meu moment de glòria ja l'he tingut durant estos tres mesos.
Esment especial per a Maria José Bañuls, la meua dona, que ha estat al meu costat en els bons i en els mals moments, que m'ha aguantat durant quasi un any les meues interminables xarrades sobre la marató, que pràcticament han sigut monòlegs, gràcies per aguantar-me. I a la meua filla Àngela que encara que un poc absenta també m'ha motivat per a arribar a aquest moment.

Pel que fa al dia de hui, hi ha hagut sessió de fotos amb l'uniforme oficial per a tots els que van a participar el diumenge en la carrera. Hem lliurat un deliciós pernil al nostre benvolgut entrenador Toni Puig com a agraïment per la paciència i dedicació amb que ens ha portat durant tot aquest temps a estar en les millors condicions per a afrontar la prova amb garantia d'èxit.
Rodatge suau de 10 km. amb Ana Part, Carmina, i Noemi.
Ara sí que sí, …alea jacta est!!!!



Crònica de JY:
Tan cerca, no importa que tan lejos
No podía ser más que del corazón
Confiando en quienes somos
Y nada más importa. 
"NOTHING ELSE MATTERS" METTALICA, temazo para templar los nervios, que su letra nos invita a saber que pase lo que pase, solo nosotros sabemos lo que nos ha costado y lo que valemos.
Último entrene en grupo 70 garberian@s en la pista para disfrutar del entrene, relajar piernas, activar la mente, recibir los últimos consejos del "maestro",al que hemos querido agradecer su tarea con un bien merecido detalle, rodaje suave contando las molestias que aparecen, la tensión, la carga de kilómetros y las ganas que llegue el momento, que los meses de preparación se vean reflejados en pocas horas. 

Procurar dormír este par de días ,ya que la noche previa será casi imposible, repasaremos los días buenos y malos, aparecerán las dudas, los nervios, seremos capaces? Lloverá o hará viento? Nos resentiremos de la lesión? Se me olvida algo? Todo es normal; desaparecerá con el disparo de salida y comiences a dar zancadas, es que llevas meses "viviendo" maratón. Tranquilo nos vemos caminando sobre las aguas de meta, COLGANDONOS LA MEDALLA.

OBJECTIU MARATÓ VALÈNCIA 2016 - D-34

Hui dimarts toquen 12 km a ritme mitjà.
La gent va per grups, uns abans uns altres després, però tots compleixen amb el seu compromís, cal complir fins al final.
Quede amb Mari Carmen a la porta de la seu del club i ens dirigim cap a la Platja de Gandia, els dos soles. Ens creuem amb altres grups, cadascú amb el seu ritme. I acabem després de realitzar l'eixida motivant-nos i comentat tots els aspectes del dia D: cal preparar el viatge, els detalls com el dorsal, el cinturó porta tot, els gels, les sals, la samarreta d'escalfament, les bateries carregades, etc.
Hui sembla que s'ha accentuat el dolor abdominal (en l'ingle dreta), i també el dolor en el pit, a l'altura del cor que porte arrossegant des de fa ja alguns mesos; espere que no  m'impedisca acabar la carrera.

OBJECTIU MARATÓ VALÈNCIA 2016 - D-33

Com "el llarguet" ho vaig fer dissabte passat volia realitzar l'entrenament del dimecres ahir dilluns, d'esta forma els descansos i treballs estarien millor repartits entre la setmana, però un desafortunat constipat causat per les baixes temperatures i la humitat excessiva per la pluja que no va parar de caure encara que de forma intermitent van fer que em quedara a casa amb tal de prevenir el que és l'última setmana d'entrenament abans de la Marató.
Hui hi havia sessió d'escalfament i 2 sèries de 2000 en la pista i a ritme de carrera.
Ens ajuntem i la fem Lourdes, Marisa, Pepe Molina i jo.
El pla per a esta setmana és molt més suau que el de les anteriors, cal estar atent a qualsevol imprevist i no forçar ja, l'objectiu ho tenim a la vista i tan sols queda mantenir el tipo i esperar que passen els dies.


Hui fa un any que es va disputar la Marató de València i també la 10k que vaig acabar amb el desig, l'aspiració i l'esperança de que a l'any seguent (el que estem) podria participar en la carrera de la Marató, i així li'l vaig fer saber a Ana Part. A continuació la seua resposta que va quedar reflectida el mateix dia en el seu perfil de Facebook.
Acaba un gran dia, un día de emocions per als nostres Maratonians i de compañerisme per a tos els que em fet la 10k i els que simplement ha vingut a animarnos. Gran familia i que gran club.
I si, Ferran Nadal Nadal, meu has demanat i la resposta es SI. Al any que ve farem la Marato. I farem grupet.
Salva Garcia a pasat el temps de les alegacions i s' enceta a partir de hui el temps de les ilusións per este nou i gran repte que compartirem. Va de bo i Amunt Garbi.
Hui li ho he recordat i la seua resposta:
Ferran Clar que vaig a cumplirla i en tu al meu costat. Som un eixmple de sacrifici i superacio. Espere que Carmina es recupere i a per la Maraton.

Crònica de JY.
TIC TAC, TIC TAC, comienza la cuenta atrás! !! 42 kilómetros de "Highway to Hell"(autopista al infierno )y 195 metros para tocar el cielo y quedarte "Thunderstruck " (atónito ),con estos dos grandes temas de ACDC queremos motivarnos para el gran objetivo, no ha sido un camino de rosas, mucho sacrificio, horas de sueño, lluvia, viento, kilómetros, desgaste de suelas pero mucha ilusión, motivación, entrenes en solitario y sobretodo en compañía, como hoy dónde 60 garberian@s se han presentado en la pista, bajo el manto de la sabiduría del Socrates del atletismo y bajo el auspicio de la superluna, nos disponemos a concretar nuestra puesta a punto, semana clave, no por calidad ni cantidad de kilómetros de entrene sino para asimilarlos, trabajo prácticamente acabado,quedan detalles, cuidar alimentación, beber mucha agua, no constiparse, que los nervios no nos atenazen, hay que pasarlos para tener respeto a la "madre"de las competiciones pero hay que saber doninarlos para llevarlos a tú terreno.
Apenas 5 días y correrás con casi 20000 corazones y casi 40000 piernas,escuchando cabalgar a ritmo durante 42 kilómetros y desbocados 195 metros. TIC TAC, TIC TAC.
 

OBJECTIU MARATÓ VALÈNCIA 2016 - D-32

Resulta que el divendres havia de realitzar una eixida de 12 km, però decidisc no fer-la ja que com el diumenge no vaig a poder eixir a fer el llarget i ho faré el dissabte no vull que l'eixida del divendres em passe factura a hores d'ara.
Quedem molts dels qui anem a córrer la Marató de València per a realitzar l'últim "

llarget" del pla d'entrenament, 20 km. en total. Del meu grup es troben Ana Part, Marisa, i Mari Carmen; tots els altre son de ritmes més ràpids.
El recorregut pensat és el de anar cap el Marjal per a arribar al camí paral·lel del tren Gandia-València i girar en Xeresa per a dirigir-nos fins a la carretera Natzaret-Oliva, arribar fins al final de la Platja de Gandia i tornar per primera línia i el Grau al punt d'eixida. Com ens falten alguns quilòmetres hem d'entrar fins a quasi el final del braç del far del Ripoll i també pel parc ja en Gandia del Ausias March.
Les sensacions són bones i el ritme que portem de nou és major del marcat.
A hores d'ara va pesant el recorregut, l'acumulació de tants dies amb tants quilòmetres s'està fent notar, … però solament faltarà una setmana.
Alea vana est!

OBJECTIU MARATÓ VALÈNCIA 2016 - D-31

És dijous ja i vaig a la pista, allí es troben Mari Carmen, Lourdes, i Pepe Molina.
La idea és realitzar l'escalfament de 5 km per a després començar amb les 8 sèries de 1000 al ritme marcat en el nostre pla d'entrenament.
L'eixida es fa a les 19:30 hores per a anar avançant treball i cap al Grau per a tornar a la pista. Sense demora procedim amb les nostres sèries. Una vegada més les tres primeres costen més de l'esperat, com sempre, però una vegada ens anem acostumant van millorant les sensacions i com el ritme d'hui no és excessivament dur finalitzem molt millor que la passada setmana.

OBJECTIU MARATÓ VALÈNCIA 2016 - D-30

És dimecres i apenes falten 11 dies per a la Marató de València,  encara que esta setmana baixa la intensitat del treball el cos ja porta castigat prou de temps.
La tasca d'hui consisteix en la carrera contínua 25’+20’+25’ segons ritmes.
Quede amb Mari Carmen i Carmina de nou i una altra vegada cap a la Platja de Gandia, crec que de tantes vegades que he anat, ara mateix aniria fins i tot amb els ulls tancats.
A Carmina li dol des d'ahir la part superior del taló esquerre i a Mari Carmen també li dol el genoll encara que no les impedeix culminar l'entrenament complet.
Hui no ha fet tant de fred com ahir però ha bufat més el vent. M'he sentit còmode i no m'ha afectat tant com creia el test d'ahir que per cert, el resultat obtingut i enviat per Toni Puig indica que per a la Marató de València la marca probable és de 4:13:52 a un ritme de 6:05, i la marca possible encara que difícil és de 4:01:55 a un ritme de 5:44, … “ni de coña”!!!
Demà comença el compte enrrere.

OBJECTIU MARATÓ VALÈNCIA 2016 - D-29

Després del dia del merescut descans posterior a la Mitja de Gandia torna l'entrenament, açò encara no ha acabat.
Per a hui tenim el test de 2 x 6000 metres (al final de la crònica es troba l'explicació del test).
Ens reunim a les 19:30 Carmina, Mari Carmen i jo, mitja hora d'avançament a l'oficial en la pista ja que hui està fent fred hivernal i acabar eixa mitja horeta amb antelació ens vindrà molt bé.
Em prepare per a realitzar la prova en l'escala de Sub 4h 30’ que indica que el primer 6000 l'he de fer amb un temps de 36 minuts i 30 segons a un ritme de 6:05, i el segon 6000 i després d'un xicotet descans de 90 segons ho he de fer amb un temps de 32:48 segons a un ritme de 5:28.

Però no, Mari Carmen està molt forta i vol que realitzem la prova en l'escala de Sub 4h 15’ que és la que indica que el primer 6000 s'ha de fer amb un temps de 34 minuts i 30 segons a un ritme de 5:45, i el segon 6000 s'ha de realitzar amb un temps de 30 minuts i 54 segons a un ritme de 5:09, i com no al final cedim amb el consegüent risc de patir qualsevol situació que puga perillar l'objectiu final.
Primera part fenomenal i amb temps previst, i després de noranta segons de descans reprenem la marxa per a realitzar la segona part del test també de forma sorprenent i dins del temps indicat. Mari Carmen s'ha escapat, jo li he intentat seguir i Carmina que ha tingut un atac de flato s'ha quedat un poc despenjada.

Un bon entrenament del que esperem els consells i observacions de Toni Puig de cara a les possibilitats que tenim tots de realitzar uns bons temps en la Marató de València.

Crònica de J.Y.
Sin tiempo para recuperarte de las heridas y ya estamos de lleno en otro reto. Aún con la mente, el cuerpo y el karma analizando la Mitja Marató y ya tenemos examen. Hoy 50 garberian@s, bajo la batuta del "profe" que nos tenía preparado el test, la prueba de fuego, el barómetro que nos da el tiempo que debemos llevar según nuestro tiempo, el 2× 6000, la primera serie ,ritmo objetivo y la segunda a full, la diferencia será nuestro valor real y la posible marca, luego hay varios factores que influyen en el resultado. Todos pasando el examen y en espera de las noticias del míster, de sus observaciones y a los ritmos que debemos oscilar para que cada uno consiga su objetivo, el maraton de Valencia ,apenas 15 días para sentirnos como Filipides, ahora queda una semana para perfilar la forma y sobretodo escuchar las indicaciones del míster. El jueves de nuevo deberes.

El test para calcular tu tiempo en maratón

Así que lo convertimos en un test de confirmación para prever el tiempo en el maratón. Y a partir de ese momento comenzamos a estudiar todas las relaciones entre el mismo y los demás tests y competiciones. Entre el año 1999 y el 2005 he ampliado el estudio aplicándolo a corredores aficionados de todos los niveles y los resultados han sido muy buenos.

Aún así no puedo sacar conclusiones científicas, porque sólo lo he estudiado con más de cuatrocientos corredores, durante siete años. Se cumple en la mayor parte de los atletas con un margen de error de más menos 2’ o 3’ (en torno a las tres horas/ tres y media) y de 4’ a 5’ (alrededor de cuatro horas). Este test ayuda a aclarar mucho cual puede ser tu ritmo adecuado en el maratón, pero sobre todo el que nunca deberíais superar en el mismo. Se debe realizar entre 10 y 12 días antes del maratón. El primer 6.000 se hace un poco más rápido del ritmo al que se pretende correr el maratón y el segundo se hace a tope, recuperando entre ambos 90’’.

 El primero es la clave, si lo hacéis más fuerte de lo debido, el test pierde gran parte de su valor, por eso hay que recurrir a la tabla primero, buscar el tiempo que quieres hacer en la columna de “marca probable” y con ello sabréis a que tiempo debéis hacer el primer 6.000.

 Los ritmos en los entrenamientos, el último medio maratón realizado y la prueba de esfuerzo (sí se hace) ya te habrá aproximado a lo que puede ser vuestro ritmo de competición en el maratón, y con este test lo podréis confirmar o definir aún más.
Para un corredor que quiera bajar de tres horas, sus ritmos en el test deberían estar en torno a: 25:12 (a 4:12 el km) en el primer 6.000 y en menos de 22.25 (a 3:44 el km) en el segundo 6.000.

 Si la diferencia por km entre la primera y segunda serie es inferior a 24” quiere decir que el ritmo de la primera está muy próximo al ritmo posible del maratón, lo que sería un grave riesgo competir al mismo y lo correcto sería competir más lento. Si la diferencia en el ritmo es superior a 25” por km, entre ambas series, quiere decir que el ritmo de la primera si es adecuado para competir en el maratón.

Todos estos cálculos son teóricos y sólo se cumplirían en condiciones óptimas de competición. Con situaciones climatológicas adversas siempre se pierden varios minutos y esto supone readaptar el ritmo a la nueva situación, el día de la carrera, añadiendo de 3” (cuando se compite a menos de 4’ por km) a 10” (cuando se compite a más 5’45” por km).

Marca Objetivo	Primer 6.000	Segundo 6.000	Diferencia	Ritmo Posible	Ritmo Probable	Marca Posible	Marca Probable
Sub 2:30	21:00	19:12	18"	3:30	3:33	2:27:41	2:29
2:35	21:30	19:36	19"	3:35	3:38	2:31:12	2:33
Sub 2:40	22:00	20:00	20"	3:40	3:44	2:34:43	2:37
2:42	22:30	20:24	21"	3:45	3:49	2:38:14	2:41
2:46	23:00	20:48	22"	3:50	3:55	2:41:45	2:45
Sub 2:50	23:30	21:12	23"	3:55	4:00	2:45:16	2:48
2:53	24:00:00	21:36	24"	4:00	4:05	2:48:47	2:52
2:56	24:30:00	22:00	25"	4:05	4:10	2:52:18	2:55
Sub 3 horas	25:00:00	22:24	26"	4:10	4:15	2:55:49	2:59
3:05	25:30:00	22:48	27"	4:15	4:21	2:59:20	3:03
3:10	26.00	23:12	28"	4:20	4:27	3:02:51	3:08
3:20	27:00:00	24:00:00	30"	4:30	4:40	3:09:53	3:16
3:25	28:00:00	24:54:00	31"	4:40	4:50	3:16:55	3:23
Sub 3:30	28:30:00	25:18:00	32"	4:45	4:56	3:23:57	3:28
Sub 3:40	31:00:00	26:42:00	33"	5:00	5.12	3:30:59	3:39
3:50	31:30:00	28:06:00	34"	5:15	5:28	3:41:31	3:50
Sub 4 horas	32:30:00	29:00:00	35"	5:25	5:41	3:48:33	3:59
4:15	34:00:00	30:24:00	36"	5:40	5:57	3:59:06	4:11
Sub 4:30	36:00:00	32:18:00	37"	6:00	6.18	4:13:10	4:25
4:45	38:00:00	34:12:00	38"	6:20	6:40	4:27:14	4:41
Sub 5 horas	40:00:00	36:06:00	39"	6:40	7:00	4:41:18	4:55
Acabar en control	42:00:00	38:00:00	40"	7:00	7:25	4:55:00	5:15

OBJECTIU MARATÓ VALÈNCIA 2016 - D-28

XXII  MITJA MARATÓ CIUTAT DE GANDIA 2016

En el pla d'entrenament d'esta setmana, el llarg coincideix amb la XXII Mitja Marató Ciutat de Gandia que organitza el Club de Córrer El Garbí, mitja que any rere any incrementa de forma notable la participació dels runners de totes les latituds.

Com el llarg ha de ser de 28 km, hem de realitzar abans de la carrera els set quilòmetres que falten per a poder completar les directrius.

Hem quedat en la seu del club Mari Carmen, Marisa, Carmina, i Pepe Molina entre altres per a disposar-nos a realitzar el “pico” de distància que finalment ho fem al carril bici amb direcció a Bellreguard. El temps és fresc i bufa una lleugera brisa que a mesura que passen els minuts va tornar-se forta i ratjeada i que en algun tram del recorregut de la carrera ha fet de les seues.

Gran ambient una vegada més en l'eixida i ens concentrem molts companys del Garbí, que amb cants, balls i altres saraos donem una nota de color i calor.

Es dóna l'eixida, i comencen a formar-se els grups segons ritmes i objectius. En el que jo em trobe ens agrupem els que anem a córrer la Marató de València, Pepe Molina, Carmina, Mari Carmen (amb Jesús) i Marisa, i les que havien preparat la Mitja com Isabel i Arantxa. Cal dir, i del grup d'entrenament que Ana Part, i Edel no s'han vestit “de llarg” per a realitzar la competició, el seu entrene ja ho van fer ahir dissabte al matí ja que havien d'estar atenent tasques amb l'organització de l'esdeveniment.

El bon temps i l'animació en els carrers fan que el ritme que hem de portar no ho pugam controlar, doncs si al principi hem de córrer a ritme de carrera extensiva, ho hem portat a ritme de marató, …però ni això, perquè finalment ho fem a sis minuts el quilòmetre fins i tot prou per baix, sobretot els últims tres quilòmetres.

Gràcies a l'entrenament que portem en les últimes setmanes la carrera se'ns fa més fàcil de lo prevista, parlem, cantem, riures, balls, …etc, és a dir d'allò més amè.

Només faltant tres o quatre quilòmetres per a l'arribada és quan comencen les hostilitats, primeres escaramussas i el grup es divideix. Marisa i Carmina prenen la davantera, però ixc després a per elles i en poc temps les alcançe, sols em segueix per darrere Pepe, i més allunyades Arantxa (que competia per primera vegada en una mitja) i Isabel. Les diferències es van engrandir encara que donada la poca distància que queda per a meta no arriba a ser apreciable.

Hi ha que dir també que l'arribada a meta per part d'Arantxa va ser de lo més emotiva, junt en la seua germana Liliana que estava fent fotografies, en el record tenien al seu pare que ens ha deixat recentment.

He de reconèixer que d'haver-ho programat haguera baixat de les dues hores la carrera, mur que de moment no he pogut salvar, però la precaució m'ha fet pensar que el gran objectiu de la temporada está a punt d'arribar i no cal arriscar.

En fi, nova mitja acabada i ja és la quarta, amb plus de kilometraje afegit, diversió i bones sensacions que fan que a falta ja de dues setmanes per a la Marató de València la il·lusió i el somni de ser “maratoniano” es convertisca en realitat.

OBJECTIU MARATÓ VALÈNCIA 2016 - D-27

I arribe al quart dia d'entrenament de la setmana amb un tiratge a ritme mitjà de 12 km. I una vegada més, absència d'avís de gent que haja quedat, no tinc molta gana però finalment em dispose a realitzar el treball a soles. I com no torne a triar el trajecte que recorre el carril bici amb direcció al Grau i d'allí a la Platja de Gandia per primera línia fins a l'edifici de Manila, done mitja volta i pel mateix camí fins a casa.

Al principi em costa una poc agafar el ritme, però a partir del tercer quilòmetre tornen les bones sensacions i controlant en tot moment la cadència en les zancades.

Amb el dia de hui i en el que va de setmana ja porte altres 50 km al sac. Ara espere la tirada del pròxim diumenge en la qual m'hauré d'enfrontar a la XXII Mitja Marató de Gandia prèvia eixida anterior de 7 km i que farem coincidir el seu final amb l'inici de la carrera.

...Algo pasa, note algo estrany.

OBJECTIU MARATÓ VALÈNCIA 2016 - D-26

Crònica J.Y.
Jueves frenético! !! Hay que entrenar, los retos están cerca, hoy unos 50 garberian@s, con el entrene marcado por el míster pero si hay algún reto, ese es el de nuestra Mitja Marató, mucho trabajo durante el año, muchas trabas por la situación que vivimos, pero por coraje y entusiasmo no nos ganarán, desde pintar vuestra línea de éxito, hasta llenar las bolsas con lo que podemos recojer para que os vayáis lo más contento posible ,que solo os preocupéis de correr y disfrutar, semana de mucho estrés pero que sin duda valdrá la pena si llegáis con una sonrisa y os sentís rumners. Recordar la fiesta del running comienza el sábado por la tarde con la MENUDA MARATÓ para niños y grandes,pasando por la 10k y como la MITJA MARATO , TÚ MITJA.

 

Reprenc l'entrenament després de la jornada de descans i no veig quedada en el Whats app amb horari d'antelació a l'oficial en la pista, ni companyia amb la qual puga ajuntar-me , així que a les 20:00 hores em presente en la pista i després d'uns breus consells per part de Toni Puig en relació amb la Mitja de Gandia, en la qual ens indica que no forcem perquè pot ser contraproduent de cara al gran objectiu de la Marató de València, ens disposem per a després d'uns cinc quilòmetres d'escalfament passar a la realització de 7 sèries de 1000 metres segons ritmes establits.

Ja en l'escalfament em costa seguir al grup, (els meus compis d'entrene estan tots absents i el nivell és molt superior al meu) i els temps són més de carrera.
Ja en la pista sols Noemi es percata de la meua situació i ens aparellem per a realitzar l'entrenament junts, ella baixarà un poc el ritme i jo pujaré una poc el meu. Finalment acabem les sèries amb temps inferiors als previstos i satisfets per la forma en què s'han produït, … açò marxa!!

OBJECTIU MARATÓ VALÈNCIA 2016 - D-25

Hui 1 de novembre comença el mes del gran repte, falten 20 dies per a que arribe “la mare de totes les carreres”. Sols de pensar-ho em dóna vertigen però encara queden quasi tres setmanes de dur treball per a que la preparació es complete. A per ella!

Si ahir dilluns vaig eixir a fer el treball del dimecres, hui almenys he fet el del dimarts. Carrera amb progressió en el ritme 25’ + 25’ + 20’ i el pitjor de tot es que he anat a soles, sense companyia. Hi havia qui ha eixit al matí, hi havia qui ha eixit a mitjan vesprada, però tractant-se del dia de Tots els Sants i les obligades visites als camps sants m'he decidit a eixir a última hora.

Ja feia molt que no patia la soletat del corredor però segur que cal practicar-la també perquè el pes de la carrera al cap i a la fi la porten les teues cames i sobretot la teua ment. Així que m'he posat l'equip, m'he portat els auriculars i música per a tot el recorregut, Gandia – Platja i retorn.

És clar que quan vaig a soles no marque bé els ritmes com manen els cànons, m'accelere més del compte i no sé realitzar la progressió.

Hui m'he adonat que he perdut velocitat, doncs des que he començat el pla de preparació he acostumat al cos a portar un ritme de llarga distància, de resistència, més lent, i quan accelere un poc i vull anar més ràpid les pulsacions pugen prou més del que creia, …encara sort que fem sessions de sèries en la pista que almenys ens mantenen eixa punta de velocitat que sempre ens fa falta.

Finalment 11 quilòmetres per a una eixida  d'hora i 7 minuts, ritme mitjà de 6:07 i pulsacions mitjanes 156. Demà descans.